Sicilia IV (Siracusa)

Des de Noto varem arribar a Siracusa on férem nit aquell dia i l’endemà. Era dels llocs on tenia més clar que volia tornar perquè Siracusa sense dubtes forma part del reduït conjunt de ciutats de la que soc incondicional. Aquest cop vaig tenir la sort de poder allotjar-me a Ortigia, la península on es troba la part més vella del casc antic. Quan Pla arribà, fa molts més anys, el seus pensaments derivaren en el record d’Arquimedes, al qual també varen presentar els nostres respectes visitant la seva pretesa tomba, però òbviament l’evocació més potent i poderosa era la de Plató, també visitant d’aquesta ciutat, especialment a la font Aretusa un lloc assenyalat i documentat als seus diàlegs.

Siracusa té dues zones que atrauen l’atenció dels visitants. La peninsula d’Ortigia i la seva area arqueològica , que sorprenentment no és gaire a prop, sorprenentment si oblidem que era la ciutat més gran del mon grec. La visita a l’area arqueològica, a més de l’esmentada tomba d’Arquimedes, té com a atractiu principal un dels teatres grecs millor emplaçats i de més vastes dimensions de tota Europa. Sembla que fou el lloc en Esquil estrena els perses. Gairebé al costat les cavernes properes foren el lloc de reclusió dels supervivents de la desfeta atenenca del 413, la guerra que ens explicà Tucídides, en la que possiblement és encara la millor exposició de les misèries i la niciesa de tota experiència bèl·lica.

Una boda em va impedir haver estat tant com voldria a un dels llocs dels que tenia un record més viu, la catedral, al centre d’Ortigia. Com molts temples altres temples cristians el seu origen és pagà, però aquí no està gens amagat i les columnes interiors donen testimoni de què en un altre temps l’edifici estigué dedicat a Atenea. Tampoc els horaris van quadrar prou bé per permetre’ns veurem algunes de les mostres de l’art de Caravaggio que treballà un temps a la ciutat, si que varem visitar però el miqvé, al call de la ciutat. Són uns banys rituals jueus situats uns vint metres per sota del nivell del carrer. Fa pocs anys que han estat descobertes i oberts al públic. Hi ha tres piscines que s’abasteixen amb una font natural d’aigua dolça com de la font Aretusa. 

A l’agost alguns carrers estaven ben atapeïts. Sembla que la ciutat és un dels llocs preferits pels que volen aprendre Italià. Tanmateix, pagava la pena. El conjunt urbanístic, amb moltes mostres del gòtic català, és esplèndid i qualsevol caminada erràtica indefectiblement ens du a la vora de la mar, neta, blava, perfectament adient pel bany com varem poder comprovar el matí que deixarem la ciutat. El nostre lloc d’estada fou el Bed & Breakfast dei Viaggiatori Viandandi e Sognatori, lloc del tot recomanable, tant per l’amabilitat dels amfitrions com pel plaer d’esmorzar a la seva terrassa, pròpiament allò que nosaltres diem terrat i que heu pogut veure més amunt.