En
Ramon m’envia aquesta notícia que també considero com a excel·lent i
esperançadora, perquè hi ha moltes coses que el temps s’endu, però d’altres
resisteixen i en surten guanyant. El dia que això es publicava, jo estava a
Barcelona a l’acte d’homenatge al seu nebot. I com totes les famílies en tenen
un aire, jo vaig pensar que el geni salesià, del que participen oncle i nebot, quedava
expressat amb la gosadia comesa pel Joan quan al final dels Germans Kamarazov
li fa afegir a Aliosha que tot el descrit en aquell moment quedava una mica
cursi. Irreverent, genial i exacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada