dimarts, 26 de març del 2013

De gats




El pais del diumenge parla d’una realitat que a la meva pobresa imaginativa em semblava difícil que existís: el videojocs per a gats. La cosa, però, sembla que no va del tot bé. Els jocs absorbeixen l’atenció dels felins intensament per un temps, però es desinteressen quan copsen la seva virtualitat (és a dir que no poden menjar-se el ocell). La notícia ha aixecat considerablement la meva moral. A hores d’ara em costa molt creure a les possibilitats del gènere humà, però potser cal tenir una certa confiança a la naturalesa i concretament a l’animalitat.

diumenge, 24 de març del 2013

El Diccionario


Divendres al vespre vaig a Salamanca a veure la representació teatral del Diccionario, una representació teatral de la vida de Maria Moliner, l’autora del que molts consideren el millor diccionari en llengua castellana. La protagonista es l’actriu catalana Victoria Peña, la qual haver recordo també haver vist en un escenari en una de les meves primeres visites al teatre fent l’opera del tres rals. Ha plogut molt des de llavors però li ha fet bé. M’agrada fer aquest passeig des de casa. Com que estic a tocar de la sortida de Valladolid, trigo no gaire més d’una hora a arribar i l’oportunitat s’ho mereix, perquè Salamanca és un lloc d’una qualitat arquitectònica de primer ordre. No desmereix gens de Florència o d’altres gran ciutats europeus. La il·luminació nocturna és molt reeixida i ara el fred ha disminuït una mica i fa de bon passejar. L’obra em va interessar perquè em sé molt bé la història. El destí de Maria Moliner és el d’alguns amics meus i en podria haver estat el meu. Deixo de banda el fet de l’èxit del diccionari, cosa, al capdavall, del tot irrellevant. Quan acabà l’obra mentre sortia em vaig fixar en el públic i la sensació no fou agradable. Clarament estàvem dins del grup més jove. Amb prou feines hi podia haver algú de menys de quaranta anys i ningú, ben segur, de trenta. Tot això passava a Salamanca, una ciutat que pràcticament viu de la llengua, del seu estudi. Els preus tampoc em sembla que fossin un fre. 12 euros per una funció de teatre jo diria que és ben assequible. Sembla mentida que passin aquestes coses tenint la generació millor preparada de la història!

dimecres, 20 de març del 2013

Drets humans


Miro d’explicar alguna cosa sobre els drets humans als meus alumnes de ciutadania de segon de l’ESO, els hi demano que agafin alguna notícia dels diaris i la relacionin amb la vulneració d’algun article, cap paradigma de creativitat ho sé prou. Molts trien articles relacionats amb desnonaments i tots ells els veuen com violacions de l’article 17. L’article 17, però, no parla del dret a la vivenda, sinó del dret a la propietat. És a dir, tothom considera una cosa obvia que el dret a la vivenda implica el dret a la propietat. Quan els pregunta on creuen que viu més gent de lloguer, si a Espanya o a la molta més rica, Alemanya, tampoc no en dubten que ha de ser a Espanya perquè és molt més pobre. El resultat és clar: aquesta generació tampoc exigirà el que no exigiren els seus pares i el que qualsevol país europeu té des del final de la segona guerra mundial: una política social de vivenda.  Així ho trobarem i així ho deixarem.

dissabte, 16 de març del 2013

Corralito


Avui ha estat anunciat el primer “corralito” europeu pels ciutadans de Xipre. Em sembla que per enèsima vegada els governants europeus han creuat una de les línies vermelles que semblava inconcebible ultrapassar. Tant de bó, m’equivoqui, però em temo que haurem de recordar aquesta data i qui de segur la recordarà seran els xipriotes.