dijous, 25 de juny del 2015

Cloenda

Finalment vaig mentir i aquest dietari no ha estat reprès  després de la meva tornada de la capital britànica. Massa anar cap aquí i cap allà i escriure, ni que siguin unes anotacions de no res, requereix una mica de temps i calma, cosa de la que aquests tres mesos he estat del tot mancat. En tot cas reprendre’l regularment és una idea absurda quan em resta menys d’una setmana com a veí d’aquesta capital imperial i em sembla un bon moment de cloure aquest dia, per mi tant assenyalat, del naixement d’un fals Jordi, George Orwell. A partir d’ara el  meu destí laboral serà al lloc de la foto, a Castelldefels. El dietari ja no serà necessari, doncs torno a casa i tanco el cicle que es va iniciar fa onze anys. Evidentment, el tornar a casa es metafòric, perquè una de les meves poquíssimes concepcions fermes és que és impossible tornar a casa. La casa és diferent i el que torna és un altre. En tot cas la raó de fons que justificà en el seu inici aquest dietari ja no existeix i per tant no en faré cap altre de nou (a més, pel que jo sé, Castelldefels no té riu propi).  Tampoc en tinc gaires ganes. De l’evolució política del país no en puc parlar per motius d’autocensura. Sobre la feina tampoc en vull remenar ferides que ja són massa vells. Fa més de vint anys que la SCF va iniciar un debat i només podem dir que les pitjors previsions s’han acomplert. En general, sembla una conclusió ineludible que no em resta massa a dir, que em faci il·lusió de dir. Tanmateix, a nivell personal els dietaris tenen la utilitat d’ajudar una mica a lluitar contra l’oblit, fitxant una mica el que llegeixis i vegis i impedint que et passi per sobre. Per això, espero seguir fer comentari dels llibres que llegeixi o d’alguna pel·lícula i si en teniu interès el podreu trobar a  l’altre dietari, que intentava estar especialitzat en filosofia, i a ara ja no ho estarà tant perquè el seu autor en descreu massa.