dimarts, 20 d’agost del 2013

Bons consells de bona gent britànica



El Dr. Johnson i Hume foren possiblement les dues grans figures intel·lectuals britàniques del XVIII. No es tenien gaire simpatia. La meva primera notícia de l’existència del Dr. Johnson no va venir de cap estudi erudit, sinó d’una sentència seva percudida en una pel·lícula per Kirk Douglas, un senyor amb indiscutible capacitat per percudir. La pel·lícula era Paths of Glory i la sentència deia més o menys que el patriotisme és l’últim refugi dels poca-vergonyes. Hume no tenia un sentiment gaire llunyà i per això escrigué que the heigths of popularity and patriotism are still the beaten road to power ant tyranny; flattery to treachery (Of Public Credit, Essays, p. 313). Fora tan bó al nostre petit país tenir algú mínimament semblant a Hume o al Dr. Johnson !

dilluns, 19 d’agost del 2013

Tolkien

La lectura de l’estiu a la secció adolescent superior és una versió castellana d’el senyor dels anells de Tolkien, pragmàticament la meva dóna diu que millor això que no res i suposo que té raó, tot i que crec que si visqués mil anys no trobaria temps per rellegir-me aquesta extensa obra. Mentre la veig, penso però que el destí de l’obra de Tolkien és paradoxal. La seva pretensió amb aquest llibre era mantenir i difondre uns valors morals bàsics a totes les cultures, com ara l’honradesa, el coratge, en un escenari on la progressiva laïcització feia la seva perdurabilitat problemàtica. L’obra de Tolkien certament ha perdurat, però no tinc gens clar que els seus nombrosos lectors siguin més coratjosos o més honestos, ni que l’obra els hagi facilitat fer grans reflexions al respecte. La perdurabilitat de Tolkien l’ha vingut com autor de gènere “fantàstic” i això significa que malauradament la virtut mateixa passa pertànyer a l’àmbit del “fantàstic”