diumenge, 21 de setembre de 2014

Meditacions sobre el toro de la vega


Com ningú no pot deixar de saber aquesta setmana ha tingut lloc la festa del “Toro de la Vega” a Tordesillas. La tensió ha pujat encara més de l’habitual. Primer vaig ser testimoni, mut, d’una conversa al bar on les meves companyes provinents d’aquesta ciutat, a 20 Km. de Medina, es queixaven de la persecució mediàtica,  la hipocresia dels animalistes i de la seva manca de respecte a la convivència i la història de la vila del famós Tractat. Després els meus alumnes de segons de l’ESO, als quals els  imparteixo Ciutadania van voler tenir el plaer de sentir-me declarar com a anti-taurí. No els hi vaig donar, bàsicament per motius d’estratègia comunicativa. Més angoixant va ser la conversació al bar que em va deixar molt intranquil. La meva posició a hores d’ara és molt clara. Jo prohibiria aquesta mena d’esdeveniments. Però en realitat no ho faria pas pel brau. De fet, no crec que els animals tinguin drets, ni tampoc  tinc una tirada  sentimental especial pels animals no humans.  Si jo ho prohibiria, és fonamentalment, pels meus alumnes, perquè em sembla que aquesta mena d’esdeveniments estan a l’arrel dels seus vicis i de les seves limitacions, de la seva absoluta manca de capacitat per empatitzar, del seu menyspreu envers les formes positives  de cultura. Llur concepció de la diversió i la manera en que participen del debat és una propedèutica al cultiu de la ignorància, el fanatisme i la intolerància. Ho prohibiria perquè, com Nietzsche, crec que la dieta espiritual està entre les coses serioses de la vida. Tot això sona, imagino, com molt poc lliberal. Al capdavall, l’argument dels nois és que perquè no poden fer el que els agrada. Però jo em sento incapaç d’assumir aquest liberalisme i un cert paper d’educador, cosa per la qual es suposa que em paguen. 

2 comentaris:

  1. Absolutament d'acord. Enhorabona per la forma com ho has sabut expresar.

    ResponElimina
  2. Jo crec que els animals sí que tenen drets, igual que les plantes, i les pedres i tota la resta. O en tot cas no en tenim ningú, ni les persones tampoc. Jo crec que els humans estan al mateix nivell que la resta de l'univers. Els vegetarians tampoc respecten els drets de les plantes, i en general ningú no respectem res. Però, el que ja em sembla patètic és considerar que fer un acte d'aquest tipus és fer algo "que nos gusta". És un punt de vista totalment cultural, perquè a mi, si et dic la veritat "no me gusta" i suposo que ho fa la meva cultura. Aleshores, no dic que ells estiguin per sota meu perquè aquest tipus de coses els agrada, però coincideixo amb tu amb la seva absoluta falta d'empatia i sentit dubtós de la moral. Si agafessim algun d'aquests individus que els agrada aquesta "festa" i li fessim el mateix, no sé si "le gustaría" tant. A part, veig que estan molt avorrits aquesta gent...

    ResponElimina