Commemoració del Dia D

Avui és l’aniversari del desembarcament de Normandia, potser em vindria de gust veure el soldat Ryan, però ni en tinc cap còpia, ni possibilitat de fer-me amb el comandament del televisor i jo no soc dels que s’acostumaren a veure pel·lícules en una tablet o similar. Em consolo al migdia, veient el canal de Le Monde on retransmeten en directe la commemoració de l’esdeveniment feta avui a una de les cinc platges. Potser els hi hauria agradat a Catalunya aquesta retransmissió perquè hi havia moltes banderes, totes la dels països aliats que eren moltes. La sensació de melangia, però, se’m fa molt gran quan m’adono que la primera d’aquestes banderes que flamejà a Paris quan entraren els aliats fa setanta anys no era cap de la que ens mostrava la televisió, sinó aquesta que ara penja d’algunes balconades a Valladolid o a Barcelona i que la premsa del règim, la premsa en general, tendeix a identificar amb un símbol d’irresponsabilitat. Suposo que el senyal distintiu dels perdedors és aquest que, fins i tot, quan hi ha alguna victòria no acaba sent massa diferent de la derrota