Monarquia i república

Aquesta darrera setmana el congrés va debatre una cosa estranya que anomena llei d’abdicació, la qual, si més no, formalment no sembla una llei (una mera descripció d’un fet no pot ser una llei). Des de l’anunci del rei de la seva jubilació hom ha tornat a parlar de la qüestió del règim. La qüestió no és especialment interessant, tot i que em resulta simpàtica la posició dels socialistes que són republicans però votaran la monarquia. Probablement això és una cosa molt espanyola i no és gaire diferent del que passa amb la religió, on la major part de la població s’identifica amb l’etiqueta misteriosa de catòlic no practicant. És fàcil acceptar la postura dels que pensen que el debat entre monarquia i república és un debat superflu, perquè les garanties democràtiques vigents a una monarquia com l’espanyola converteixen el debat en una qüestió merament nominal. Tanmateix, em sembla que aquests comentaris obliden que la qüestió no pot ser considerada des d’un punt de vista merament abstracte. En el nostre context present, un fet definitiu és el desànim causat per la corrupció i la creixent desigualtat. Hi ha una crisi econòmica, una política, però potser la més fonamental, és la moral. I aquí l’elecció entre monarquia i república no sembla neutral, perquè el règim república està vinculat a una sèrie d’ideals ètics que no han estat gaire presents als darrers vint i cinc anys. Pel contrari, hi ha una vinculació entre una manera de fer, com a mínim dubtosa, i l’estat de coses que tenia el seu símbol més potent en la institució monàrquica, la qual en aquest sentits no pot amagar la seva vinculació amb un règim intrínsecament corrupte com era el franquisme. Evidentment, això no vol dir que una proclamació de la república, seria prou per arreglar-ho tot i que portaria per ella mateixa la regeneració moral. Si alguna lliçó podem extreure del període del regnat de Joan Carles és que instaurar un règim democràtic pot tenir, en el seu moment certament en tenia, dificultats però és possible. Assolir una cultura democràtica és, en canvi, molt més complicat.