dimecres, 11 de juny de 2014

Susana i la casta


Ahir mentre circulava per Valladolid, diem que fent “recados”, vaig tenir l’oportunitat de sentir l’entrevista de Pepa Bueno amb Susana Díaz, la figura emergent, segons els mitjans de comunicació, del PSOE. La dirigent andalusa s’ho va fer venir per treure el tema de la casta, tot reivindicant el fet que la seva és una casta de lampistes i que, per tant, ella és un exponent de les bondats d’un sistema que ofereix mobilitat social. Evidentment Pepa Bueno, la incisiva periodista, no va fer en absolut la replica que sembla evident i que es pot recolzar en dades molt conegudes i a l’abast de tothom: 1/ la mobilitat social és un fenomen en descens les dues darreres dècades. 2/Durant aquests temps el seu partit ha estat sovint als diferents governs 3/ la Involució coincideix amb prou exactitud amb la implantació de la reforma educativa, la LOGSE, impulsada pel seu partit. D’altra banda si bé estic d’acord en que podem celebrar que la filla d’un lampista sigui presidenta d’Andalusia i pugui ser potser algun dia presidenta del govern espanyol, si s’escau que la població de les grans ciutats del nord de l’estat i Madrid s’inclinen vers el peronisme., tampoc és tan sorprenent. Fa vint anys un electricista va ser ministre de l’interior i, de fet, el significat d’un règim democràtic sembla implicar que qualsevol ciutadà pugui en qualsevol moment exercir un càrrec, si aquest és un càrrec de representació popular. Tenim clar que la Sra. Díaz no és lampista, condició que no és hereditària. El problema és que és llavors la Sra. Díaz i la biografia que ofereix la wikipedia no dóna una resposta clara, perquè treballar, en el sentit que pels ciutadans normals, té el verb treballar, no ha treballat mai. Des d’abans d’acabar la carrera de dret ha estat ocupant càrrecs polítics i no consta que hagi tingut mai cap mena d’activitat professional i potser aquesta mena de coses també tenen alguna cosa a veure amb la qüestió de la casta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada