Com que Internet és un gran ajut a la tafaneria, hom se n’aprofita i els meus alumnes no són una excepció. Fa unes setmanes van posar el meu nom i cognoms al Google esperant descobrir alguna cosa interessant i potser escandalosa. No en van tenir sort, però van trobar quelcom que els va sorprendre i em van comentar posteriorment. Hi havia un senyor, possiblement per Catalunya, que tenia el mateix nom i cognoms que jo i que havia escrit uns llibres. Algú apuntà que potser era un professor universitari (cosa que prova que les terres de Medina és un país molt tronat on s’associa la docència universitària amb l’escriptura). Vaig apuntar la hipòtesis de que fos un cosí meu que fa temps que no veig i canviar ràpidament de tema. Allò que no tinc clar és si van considerar el que coneixen de la meva persona incompatible amb les seves nocions de com és algú que escriu llibres o si no és una qüestió personal i no veuen cap lligam entre l’institut i l’escriptura de llibres. Evidentment, les dues alternatives són força depriments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada