Divendres passat, El Mundo publicava un molt interessant article de Felipe Fernández Armesto sobre Harry Potter. El vaig llegir en paper i a l’edició virtual no hi és, al menys de manera gratuïta l’única que busco. La idea del professor d’Oxford és que el fonament de l’èxit de Potter rau en el seu caràcter de manifest de l’alliberament de la infància. Harry és un orfà que finalment està orgullós de ser-ho, la seva amiga més propera Hermione renuncia als seus pares. Tots els possibles pares, en el sentit d’adults de referència que apareixen a les diverses novel·les, acaben mostrant la seva insuficiència i feblesa i, per tant, són incapaços de fer aquest paper. Difícilment hom pot trobar una desautorització més completa de l’experiència i del mon adult. Llegint-la d’aquesta manera sembla que seria difícil trobar una obra que capti millor l’esperit del nostre temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada