dimarts, 4 de desembre de 2012

La reforma de Wert


Després de felicitar ahir al meu germà, vaig cometre l’error de donar un darrer cop d’ull a Internet i  vaig ensopegar amb l’esborrany de la LOMCE.  Me’l vair mirar i vaig acabar anant-me a dormir de molt mal humor. Els motius són variats. Primer cal dir que la llei no preveu res per acabar amb els problemes evidents de tota mena que fan tan inefectius els primers cursos de l’ESO, més enllà d’introduir moltes avaluacions. En el fons, una mostra més del pensament màgic del que parlava Oriol Pi de Cabanyes a les jornades d’ASPEPC. Després hi ha el tema de la llengua, on certament el retrocés és important i trobo que la Rigau (de la que francament espero que segueixi en el proper govern) té motius per estar esverada. També, però, és motiu d’esverament i preocupació  el fet que el titular de La Vanguardia sigui literalment mentida. No és cert que la llengua catalana esdevingui optativa. El text és prou clar en aquest sentit i els alumnes han de fer l’assignatura a tots els cursos. En aquest sentit no poden triar. Allò que si podran triar és el fet d’examinar-se de llengua a la prova de revalida, cosa que tampoc em semblaria malament del tot si es donés el mateix tractament  a la llengua castellana.  La proporció entre català i castellà a la secundària queda definida amb un article certament ambigu com és del “raonable”. Vàlid per fer qualsevol arbitrarietat i també per deixar les coses com estan, que a Secundària, més enllà de la propaganda oficial, consisteix en que cadascú fa el que li sembla bé. En general, és una llei que vol deixar ben clar per a tothom quina és la llengua principal i que la presència de les altres queda justificada des de la tolerància de l’estat espanyol.
Allò que m’ha interessat especialment, però, no és tant la qüestió de la llengua, de la que en parlarà molta i molta gent al país, sinó l’estat de la meva especialitat, una qüestió de la que amb prou feines se’n dirà alguna cosa. Com que des del temps en que l’il·lustre Pere Solà em va manifestar la seva convicció de que no calia que la gent tingui un borrall de filosofia, m’espero el pitjor, cal dir que sorprenentment els departaments de filosofia podrien guanyar moltes hores. El preu que pagarem però és molt car, perquè aquest augment és una conseqüència col·lateral del triomf històric del bisbat que assoleix tornar al plantejament dels  anys vuitanta amb una alternativa lectiva a la religió anomenada valors ètics. De fet, fins i tot es podrà fer religió a segon  de batxillerat, cosa que no es donava ni en el franquisme. Personalment la pitjor notícia per a mi és l’arraconament de la història de la filosofia que passa a tenir un lloc marginal com a assignatura optativa a segon de batxillerat (es manté en canvi la de primer com a troncal). Una notícia que em fa sentir-me una mica arraconat, perquè el treball sobre aquesta matèria és el centre de la meva activitat des de fa vint i cinc anys. Hi ha, em penso, molts arguments per defensar la presència i el caràcter fructífer pels alumnes de l’assignatura, però segurament no tenen res a veure ni cap significació dins dels procés on es decideixen aquesta mena de coses.

1 comentari:

  1. Un matís que no té molt a veure... Els alumnes tot el que sigui estudiar menys, doncs estaran encantats, de moment, perquè quan siguin grans i vegin que són una colla d'ignorants, maleiran el Wert o el ministre de torn que els va fer tan idiotes.

    Això ja ho he parlat amb gent que és filla de la ESO...

    ResponElimina