La semana pasada en JJ feia al seu bloc, bajo la lluvia, una reflexió on constatava la
seva por d’una possible evolució de la situació catalana vers un escenari
violent, cosa que evidentment no desitjava però que no veia com a gens
improbable. Comparteixo plenament aquesta por.
Darrerament he estat treballant Girard i el paral·lelisme entre allò que
ell considera el preàmbul de tots conflicte violent, la pujada als extrems, i
el curs dels esdeveniments a Catalunya els darrers mesos és prou notable. Només
les posicions extremes avancen i la relació entre tots dos avenços sembla
ajustar-se a un model de reciprocitat. Mentre tant les notícies d’avui no
deixen gaire marga a l’esperança. Fonamentalment el pacte vol dir que:
1.
No es farà el referendum
2.
Es trigarà tant de temps com sigui
possible per dir que no es fa.
Tot plegat va molt bé per a molta gent. Qui
més guanya, des del meu punt de vista, Rajoy que ha passat novembre, i quasi
tot desembre, tot aconseguint que no es parli gaire del rescat i que hi hagi el
miratge col·lectiu de que tot va a millor perquè fa unes setmanes que la prima
del risc està estabilitzada i només es paga un 6% d’interès als bonus a cinc
anys. Què passarà després d’aquests dos anys, excedeix moltes capacitat
profètiques, però precisament per això tot fa témer que el per si de cas serà un motiu poderós per
intensificar el saquejament del país, del que malgrat tot no deixem de saber
mai alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada