Des dels dies llunyans en que els joves
nacionalistes, expressió no pas de l’Avui sinó de la revista Time, assumien el
poder el 1982 fins al pacte de la setmana passada entre ERC i CiU una evidència
sembla imposar-se: els partits pensen que a la gent li és igual si compleixen o
no els seus programes i promeses. També sembla evident que tenen raó. Suposo
que el mecanisme és el mateix pel qual el bon barcelonista, o el bon bètic o el
bon madridista, pensa que el seu equip és sempre el millor i que mereix guanyar
amb independència del seu joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada