dijous, 13 de desembre de 2012

Esaú



Quan feia ètica de tercer de BUP, com  a professor, treballava, seguint la idea original de F. Savater, el text del Gènesi on Esau canvia la primogenitura per un plat de llenties, il·lustració de com els homes perdem allò que volem i  que ens cal, pel que no és important però ens ve de gust. Darrerament, tinc la impressió de que aquesta història il·lustra perfectament la meva vida, cosa que no és gaire important, i la de tota la meva generació, una miqueta més. El plat de llenties ha estat la mediocritat conformista i l’aburgesament generalitzat ,justificable sempre des de collonades post-modernistes o equivalents. La primogenitura perduda és possiblement una vellesa indigne i sobre tot el no poder mirar la cara de les generacions futures, la dels nostres fills.

1 comentari:

  1. No cal ser tan dur amb tu mateix o la teva generació. N'hi ha de pitjors i no sabem tampoc què vindrà en les següents i com seran... Alguna cosa s'aprèn de tot.

    ResponElimina