Dissabte dino amb una amiga resident a Luxembourg que m’explica el
seguit de problemes que li ha ocasionat el fet que la seva filla adolescent, 14
anys, fos trobada al carrer dins d’un grup de joves que havien pres alcohol i
en mostraven clarament signes. La intervenció policial havia tingut continuïtat
en una acció dels serveis socials i de l’aparell de justícia. Se’n sentia molt
aclaparada i empipada i jo la entenc perfectament però en vaig tenir un punt
d’enveja, perquè prendre cura dels joves també n’hauria de formar part de
l’estat del benestar. El percentatge dels meus alumnes, parlo de nois de la
mateixa edat, que s’emborratxen sistemàticament els caps dem setmana, és molt
gran i té molt a veure amb la dinàmica pròpia de la vida rural. Encara que no
se’n parli gaire és indubtable que això
ha de tenir una repercussió en els resultats
no sé si més gran o més petita, que les errades dels professors o les
retallades pressupostàries. Mentre, segons el color ideològic, ningú no se
n’absté de parlar d’aquestes qüestions, d’aquesta altra qüestió ningú no en
parla, potser perquè suposa problematitzar una noció de llibertat comuna a tota la tribu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada