Una de les coses que quan vivia a Barcelona em tenia una mica cansat era la constant i sovint buida apologia del mestissatge feta per la progresia oficial. No he variat potser gaire el meu punt de vista sobre aquest discurs, però si que noto a faltar, quan més va més, una mica de mestissatge o alguna cosa semblant al meu voltant. La uniformitat d’aquesta ciutat on visc ara pot arribar a resultar una mica asfixiant. A Barcelona hi ha una miqueta de tot i a Londres molt de tot (llevat potser d’anglesos), aquí tots són castellans. Potencialment les tensions són molt més petites i la paràlisi i l’avorriment més gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada