Dissabte passat després del futbol setmanal, categoria alevins, tenim una estona per passejar pel centre de la ciutat on coincideixen dues exposicions dedicades a artistes catalans anomenats Joan: les fotografies de Joan Colom sobre el Raval i una sobre la lluita de Miró contra la dictadura, centrada en el seu treball escenogràfic per a l’obra representada a Palma, morí el merma, text basat a l’Ubu d’Alfred Jarry. D’entrada evidentment celebro aquesta presència del país a la ciutat que ara m’acull, però no acabo de quedar content de cap de les dues exhibicions, especialment de la de Colom; en el seu cas, per dues raons: en primer lloc, perquè em sembla que en molts cassos no s’exposa tant la fotografia com un detall convenientment ampliat, mentre que em resulten més suggeridores i ,en un sentit si voleu metafísic, més veritables les fotografies a la seva integritat. D’altra banda, és clar que parlar del Raval, prescindint de la prostitució fora falsejar la realitat, però també em sembla reduccionista, i essencialment classista, una visió del barri centrada a exclusivament a la prostitució com si fos tot el que hi hagués al barri històricament més vital de Barcelona. L’exposició de Miró té pel contrari com a mínim l’oportunitat política de recordar que existí la lluita contra el franquisme, cosa gens menyspreable a Valladolid, però personalment no tinc una especial devoció pels treballs d’aquesta darrera època de Miró. Malgrat tot l’exposició pot servir com una primera introducció plausible al mon de l’artista barceloní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada