Avui a la CCP es torna a plantejar
el tema de la cultura emprenadora, doncs companys com els d’Educació física o
Física i Química no tenen clar com introduir-la a les seves programacions. Jo
segueixo molt emprenyat. Perquè el missatge que volem donar és clar i cristal·lí,
cal ser un emprenedor perquè cadascú se les ha d’arreglar com pugui i, sobre
tot, només comptant amb ell mateix. Així es com està el mon des de fa quaranta
anys i així ens va, i ens anirà.
Potser el nom d'emprenedor, o emprenedora, és clar, no és el més adient...
ResponEliminaPerò em sembla que la responsabilitat ha de ser individual i els nostres actes també. Ningú no pot ni ha de fer el que hem de fer nosaltres. La vida de cadascú és la vida de cadascú. Una altra cosa és si després volem o no compartir les nostres experiències, els nostres guanys, els nostres valors...
"La vida de cadascú és la vida de cadascú", diria que això és radicalment fals. Per començar som essencialment un llenguatge que ens preexisteix, tant a la forma cultural, com a la genética. Ningú té en un sentit radical del terme, experiències purament pròpies, guanys propis, ni, per descomptat, valors propis. No existeix el dret a decidir no compartir res, perquè no podem tenir res que no sigui compartit.
ResponElimina