Llegia
l’altre dia amb el blog de Garcia Jurado la declaració de la seva satisfacció
pels moments rars i escadussers de la feina docent en què tens la joia de
sentir que has ajudat a veure, a descovrir alguna cosa als teus alumnes. Moments
breus, escassos però que justifiquen la teva feina (possiblement però no
computables des de cap dels criteris usuals de productivitat i eficàcia). Hi vaig estar d’acord perquè jo sento el
mateix. Malauradament, aquest darrer any ha estat diferent. Simplement no
recordo haver viscut cap d’aquests moments. El problema de les setmanes futures es
veure on és la causa. Si és una conseqüència de la imminent senectut, o
simplement és que jo i aquest país no lliguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada