comparacions

Ferran Sáez comparava en un article l’altra dia la nostra situació amb la dels anys trenta i es felicitava de la millora que suposa el tenir un estat amb formes de protecció social, cosa que impedeix una situació molt més dramàtica. Té raó, però, només en part, perquè aquestes formes  constitueixen també la nostra feblesa. La idea de que aquets bens són una cosa natural, un “dret” en el llenguatge utilitzat, i no pas el resultat de lluites heroiques on hom es deixà la sang i el fetge. L’oblit que no res és gratuït i sempre és oportuna la pregunta de “qui ho paga, això”