Vides paral·leles

Quan era petit una de les històries explicades per glorificar l’astucia i la sagacitat del llavors cap d’estat era la narració de la seva trobada amb Hitler a Hendaya. Segons aquesta versió, es reuniren perquè l’alemany volia pressionar al gallec perquè Espanya entrés a la segona guerra mundial. Però l’únic posseïdor d’una laureada auto-concedida estava preocupat pel benestar dels espanyols, molt poquet l’any 41, i no veia clar que els alemanys se’n poguessin sortir i així acabà amb la paciència de Hitler que va haver de renunciar a l’aliança amb Espanya, vençut per la murrieria de Franco. Després hom ha sabut que tot fou exactament a l’inrevés. Era Franco qui estava desesperat per entrar a la guerra, amb l’esperança de controlar el Magreb, però Hitler no veié clar allò que podia aportar el desballestat exercit espanyol i valorà més mantenir com a aliada la França de Petain. Aquesta història em recorda poderosament a la protagonitzada pel gallec que ara ens mana. La diferència és que l’any 41 pels que estaven dintre d’Espanya assabentar-se del que es podia dir a l’exterior era força complicat i avui existeix Internet. Però hi ha maneres de pensar i de fer refractàries a qualsevol mena de canvi.