Mig segle, l’estadística i la biologia
revelen una dada inexorable, indiscutible, el que hi ha per davant serà, ha de
ser, menys del que ja tinc enrere. En
termes individuals no tindria, però perquè ser pitjor, atès que tampoc he
combregat mai, i fora inoportú fer-ho ara, a la mitificació romàntica de la
joventut. En tot cas hi ha també motius per l’optimisme derivats de les dades
aportats pels antropòlegs. Durant la major part de la història arribar al mig
segle era essencialment una excepció. Alliberats de la fe en el progrés fora
ridícul pensar que ens mereixem una altra cosa, el que no vol dir que no en
podem fruir si és el cas. El balanç dels cinquanta anys és més aviat migrat per
les aspiracions inicials, tan sols haver
començat a esbrinar que mirar d’entendre alguna cosa, és molt més
difícil del que semblava.
Moltes felicitats Jordi. 50 anys molt ben portats i aprofitats.
ResponElimina