Sisa l’any 76 cantava”llegeixo el diari i ja estic plorant”. Doncs això. Tant de bo ens quedi alguna alzina, encara que sigui escarransideta, on aixoplugar-se
El diari fa plorar de manera diferida, ja que la realitat és pitjor. No obstant això, els nostres pares, la majoria, van sobreviure amb menys recursos i migrades esperances. Cal doncs, veure el que tenim de bo, que és molt.
El diari fa plorar de manera diferida, ja que la realitat és pitjor. No obstant això, els nostres pares, la majoria, van sobreviure amb menys recursos i migrades esperances. Cal doncs, veure el que tenim de bo, que és molt.
ResponElimina