dilluns, 24 d’octubre de 2011

San Antonio de la Florida


Cap de setmana a Madrid. Faig cap a la manifestació per la defensa de l’ensenyament públic. Hi ha força gent, però no podria precisar el número. L’endemà La Vanguardia no en fa cap mena d’esment. La demolició i el maltractament a l’ensenyament públic en Madrid són aclaparadors i ha generat una confusió indescriptible. La pujada d’horari s’ha fet tenint en compte la llei, però oblidant quelcom important que també posa la llei. Les hores entre la 18 i la 21 han de ser compensades amb una reducció de complementàries. El resultat és que l’única manera de fer horaris legals  era no cobrir guàrdies. Tampoc ha sortit als diaris que entre les mesures per estalviar es va deixar de donar plaça a 1200 professors en expectativa de destí. Però aquests cobren igual. Així que les mesures d’estalvi han servit de moment perquè més d’un miler de professors estiguin a casa cobrant sense fer res. En qualsevol cas tot fa preveure que d’aquí un mes les urnes els donaran una absolució que a Madrid sembla permanent i eterna.  Aprofito per passejar una mica per la capital d’Espanya i en Jesús Nieto insisteix a ensenyar-me l’ermita de San Antonio de la Florida on és enterrat Goya que jo no coneixia. Els frescos obra del pintor aragonès són extraordinaris. Encara que no hagués pintat res més només aquests frescos palesarien la genialitat i la fecunditat d’aquest pintor.  És una pena que l’aclaparadora riquesa del patrimoni artístic madrileny faci que una molt part dels visitants no trobin el temps per acostar-s’hi perquè el lloc s’ho val. Està molt a prop d’on podia haver estat la quinta del sordo, on podria ser que Goya hagués vist els afusellaments inmortalitzats als quadres de El Prado. (tot i que possiblement no veié res i els quadres fossin realitzats bastant més tard del 1808)

1 comentari: