dimecres, 18 de setembre de 2013

Expectatives ben magres

El govern holandès, presumiblement gent seriosa, comença el curs polític reconeixent la mort de l’estat del benestar. El govern espanyol parlà poc, però el mateix dia traspassa allò que el mateix Rajoy havia reconegut com la darrera línia vermella amb la seva reforma de les pensions. El govern català parla moltíssim però només d’un tema, mentre fa una privatització de la sanitat molt més radical que la de la Comunitat Madrilenya, però pràcticament sense cap resposta popular. Ignasi Guardans, per variar, deia ahir una munt de coses assenyades a l’entrevista que li feia crònica global. Crec que resumia perfectament la situació quan deia que el nostre drama no és que centenar de milers de persones es mobilitzin per la independència, sinó que a hores aquest és l’únic ideal polític, no només a Catalunya sinó a tot l’estat espanyol. Enlloc s’està lluitant per la igualtat social, com a Catalunya s’està lluitant per la independència (i afegiría jo, si històricament en algun lloc de l’estat es podia lluitar és a Catalunya i només per això sembla convenient marejar la perdiu fins a l’infinit).

1 comentari:

  1. En referència a la privatització de la sanitat a Catalunya, més que radical la qualificaria de cínica..
    D'una banda, ha anat en els darrers anys creixent la sanitat concertada que, de manera molt breu, podríem dir que barreja finançament públic amb gestió privada, sense sotmetre als gestors a cap tipus de control efectiu, i ha propiciat unes estructures (en gran part lligades al poder municipal, és a dir, la dita sociovergència) absolutament corruptes i mafioses.
    I, d'altra banda, ara, amb l'Hospital Clínic, es vol privatitzar però pitjor que a Madrid. Almenys allà han fet concursos públics i aquí serà de manera opaca i, si hi ha pèrdues, ningú es responsabilitzarà de les mateixes.
    Tot molt cínic i aquest sistema, beneït des de 1990 i impulsat quan era conseller Trias, té bona part de culpa dels més de 50.000 milions d'euros que deu la Generalitat.
    I, respecte a la desaparició del'estat del benestar, és un problema europeu però especialment greu a un país com Espanya, amb aquesta classe política extractiva, corrupta fins al moll de l'os, i aquesta organització territorial demencial fruit del que ja podem considerar com un gran fracàs en la història d'Espanya: la Constitució de 1978.

    ResponElimina