dimarts, 17 de setembre de 2013

Catalunya, Europa i Medina del Campo



Oblits fonamentals: primer, un mínim de realisme polític. Cap país, de grat, ha estretat les seves fronteres. Molt menys ho farà un que sortiria empobrit i reduït notablement si es separés Catalunya, una reducció inevitable fins i tot si no fos veritat allò dels setze mil milions. Segona, tots els estats europeus són, i no poden ser altra cosa, que solidaris amb l’estat espanyol. Contra el que pensa, per dir-ho d’alguna manera, Mascarell Espanya no és cap anomalia. França té, tot i que ningú vulgui en recordar-se un bon tros de Catalunya, un altre del país basc i Còrsega, entre d’altres coses. Itàlia ha vist el sorgiment de la Pedània, una tensió separatista real a Sicília no fa gaire anys i un nombre apreciable de ciutadans de parla alemanya que no es senten gaire italians. Alemanya ha estat molt més temps desunida que unida i ve d’una divisió no del tot superada. Els països grans tenen prou raons per no fer el joc dels catalans. Els petits no són diferents. Més o menys saben que el seu futur depèn d’un principi de redistribució territorial que precisament és allò que neguen els catalans. La meva conclusió és que l’estratègia de fer de Catalunya un estat-nació més d’Europa, és impossible, un error i una bajanada. La solució pels catalans no és crear un altre estat-nació sinó accelerar la desaparició, difícil però no impossible, dels estats-nació. Just el camí oposat el que ens volen fer seguir. En canvi, fundar un estat-nació els altres és mantenir-se dins de la lògica del joc on sempre hem perdut



Escric aquest post perquè avui els meus alumnes de segon de l’ESO que m’han rebut magníficament, els hi deuen haver parlat bé, m’han fet les dues preguntes claus per fer-me el pes. Si m’agraden els toros i si estic a favor de la independència de Catalunya. He respost la primera, però no pas la segona. No pas per vergonya sinó perquè no sabria donar sentit al si o al no que ells esperaven. Com que són bona gent, ells sí han respost quan jo he preguntat i he trobat dos grups de respostes: els que són del Madrid, estan en contra de la independència perquè els hi agrada Espanya com és; els que són del Barça, moltíssim, estan en contra de la independència, perquè si se’n va el Barça, que farien?. Potser no és un retrat del tot desenfocat referit a la totalitat del país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada