Llegeixo l’entrada d’avui d’en JJ
sobre les mistificacions universitàries. N’estic d’acord, però em crida l’atenció
l’us fet pel professor Quintanilla (al qual també vaig llegir sense profit) de la metàfora de l’agenda oculta. Les coses
que estan passant ara, i que potser s’acceleraran precisament avui, poden sen
qualificades amb molts adjectius però en cap cas amb el de sorprenent si no és
el cas que hom hagi estat ficat a una caverna profunda i incomunicada durant
els darrers trenta anys (però potser aquesta és una bona descripció d’alguns
departaments universitaris). Tornant a Quintanilla, crec recordar que era una
mena d’apòstol del popperianisme, però personalment jo sempre ho vaig
relacionar més amb Berlanga. El personatge interpretat per J.L. López Vázquez a
Placido es deia així. Quasi cinquanta anys i centenar de pel·lícules després la
millor descripció de l’estructura moral del país segueix essent aquest film
rodat a Manresa!
Sí, Jordi, "Plácido" segueix sent la millor descripció de l'estructura moral d'aquest país. I pots estar ben segur que l'actual Quintanilla -a diferència de JJ i tu, jo me'l vaig estalviar- hi tindria un lloc ben rellevant si se'n fes una versió actualitzada.
ResponEliminaDe fet, sempre he pensat que les al·lusions a agendes ocultes són el mateix que la denúncia de contubernis: vacuïtat argumental.