dimecres, 6 de febrer de 2013

Pau i treva


Me n’assabento pels diaris que un manifest de famosos catalans s’ha pronunciat en contra de la creació  d’un exercit català, un cop Catalunya sigui independent. Possiblement són gent optimista perquè em sembla que el blat ni està lligat, ni està tan sols al sac. En tot cas, em crida l’atenció la utilització feta del personatge de Gandhi al qual se’l fa servir de sant patró. Gandhi és un exemple perquè, tot i renunciar a l’exercici de la violència, assolí una fita tan gegantina com la independència de la India (comparada amb la qual, la independència de Catalunya sembla ben poca cosa). Hom ha dit sovint, però, que no és gens clar que l’estratègia de Gandhi hagués tingut èxit si en comptes de tenir enfront Atlee, hagués tingut Hitler (o, pel cas, Churchill que també era partidari de mesures contundents contra la gent de pell fosca). Segurament és cert, però el meu raonament no va per aquí. Més important em sembla assenyalar que en el moment decisiu de la independència, els indis sabien que tenien al seu favor, els EEUU i la URSS, enemics ideològics però coincidents en el seu desig de desmembrar l’imperi britànic. Crec que els EEUU i la URSS si que en tenien d’exèrcits. D’altra banda fora segurament un error pensar que el poder britànic a la India tenia un fonament violent. En el moment on els britànics tenen més forces a la India, la quantitat de tropes és ridículament baixa en relació a la població local. És força dubtós que mai haguessin pogut fer front a una insurrecció generalitzada i  per això, l’estratègia britànica de fet consistí a consolidar el seu domini mitjançant el suborn sistemàtic de les elits indies. Dit altrament, els britànics eren prou intel·ligents per saber que mitjançant l’us de la força tampoc tenien res a guanyar. Caldria recordar també que Gandhi morí assassinat per nacionalistes hindús i segurament amb la convicció d’haver perdut políticament, ja que la India hagué de ser partida en dos estats, de manera possiblement del tot artificial, per tal d’esdevenir independent, una solució que ell havia considerat sempre pitjor que seguir sota la dominació anglesa, la qual, si més no, mantenia unida la India.

1 comentari:

  1. La partició artificial de la Índia va ser realment un desastre que encara porta conseqüències...

    ResponElimina