dimarts, 5 de febrer de 2013

Corrupció i naturalesa humana


Ara la corrupció és el tema. Es diuen moltes coses. Ningú gosa fer una defensa directe dels polítics, però si indirectes i justificacions. Una de les més manides fou l’emprada per Duran i Lleida, però també elaborada per opinadors subvencionats de la línia “virgensita, virgensita, que me quede como estoy”, consistent a dir que la corrupció és inherent a la naturalesa humana, que tothom és corrupte, i tal i tal. Jo no em considero cap autoritat sobre la naturalesa humana i per tant no replicaré al Duran i Lleida, però entenc que quan es parla de la naturalesa humana, es parla d’una naturalesa única i que, per tant, és la mateixa a Mèxic que a Canada o Islàndia. Tanmateix quan es parla de corrupció, és clar que aquests països no són el mateix. La humanitat disminueix amb la latitud? 

2 comentaris:

  1. El meu pare va haver d'anar a la guerra, ja ho saps, però no la va fer, el matís és important. A vegades ens explicava que davant de tantes barbaritats com es van cometre, abans i després, molts deien: en la guerra tot s'hi val. I no, deia el meu pare. no tot s'hi val.
    És evident que la corrupció és inherent a la naturalesa humana, però també l'honestedat. Quan em sento malament per tota la m... que està sortint, penso en la gent honesta i en conec bastanta com per no desanimar-me del tot.

    ResponElimina
  2. Sembla que el fred aigualeix la corrupció, i la calor tot el contrari!

    ResponElimina