Diumenge dedicat a l’entretinguda feina de desfer, encara, paquets londinencs. Per tal de sortir un moment decideixo comprar el diari i cometo l’error (d’altra banda freqüent i quasi inevitable doncs no acabo de fer-me a El Norte de Castilla)) de comprar El país. En portada, un reportatge sobre l’atur juvenil. Les xifres són esglaiadores però no puc suportat la insistència del diari a insistit en què aquesta és la generació millor preparada de la història. Ningú dels que treballa en un institut o una universitat té aquesta impressió. La caiguda del nivell educatiu és una realitat difícilment discutible. Hi ha certament més titulats però considerar un argument estadístic com una millora del nivell col·lectiu seria equivalent a dir que mai un país ha estat tant ric com l’Alemanya de Weimar quan la gent manegava milers de milions de marc per a comprar un llonguet. El tema no és innocent perquè el desballestament d’allò que funcionava al sistema educatiu ha estat animat i aplaudit repetidament per aquest diari, els interessos econòmics del qual a la successió de reformes educatives ha estat ben palès. D’altra banda tot i que no sigui el jovent el culpable de l’atur també em sembla demagògic atribuir-les-hi el paper de víctimes. Com deia el vell Kant no pensar és sempre molt fàcil i el conformisme és sempre culpable.
L'altre dia, durant la conferència de l'Oriol (que per cert, va mencionar el teu blog) vaig estar pensant a posteriori, que potser el somni de la Il.lustració, no només s'ha esfumat sinó que en alguns casos no s'ha entès i ha acabat perjudicant.
ResponEliminaMolta canalla no vol saber res dels estudis, i els que en volen saber alguna cosa acaben fent feines tan degradants, que a vegades desitjarien no haver esudiat per no adonar-se'n del mal que aquestes feines els fan.
Em va venir al cap la Índia, com aquells intocables es passaven el dia somrient tot i morir-se de gana. Allà sí que van fer bona feina amb això de les castes. També em ve al cap que al Regne Unit, cada dos per tres moria una noia de suïcidi perquè havia sortit de la ignorància de haver-se de casar amb qui els pares deien i creia que podia casar-se per amor.
L'Oriol presisament va comentar el mite de la Caverna, com la persona que hi veu més enllà no és creguda, i com bé va tornar a comentar el Robert (recordant que els alumnes en dèien el mite de la Taverna), aquell qui és alliberat, és forçat a conèixer la realitat, no ho fa de manera voluntària. Molt bona observació.
Faria falta que tothom tingués una bona educació, i que tothom entengués les coses, sobretot els que fan i desfan i decideixen el destí dels seus congèneres. No sé si això mai arribarà.