dijous, 29 de març de 2012

Dignitat professional

Parlant amb el Robert fa uns dies, m’explicava que quan, a la seva funció de representant sindical, plantejava la necessitat de prendre mesures diferents de la inútil vaga d’avui, que tanmateix segueixo, alguns companys li deien coses com que llur compromís amb els alumnes i la  consciència professional van primer de tot. El meu pensament immediat és que feien una mica tard. L’entrada d’avui del blog d’en Xavier Massó explica perfectament perquè. (http://xavier-masso.blogspot.com.es/). És evident que el compromís professional dels docents passa, en primer lloc, per la relació amb els que tenim, de vegades seguts, davant nostre. Però manifesten una mentalitat molt petita els que pensen que aquest és el límit del nostre compromís. Durant molt temps aquest compromís amb els alumnes ha passat  per posar unes engrunes de sentit comú a allò que no en té. Seguint l’exemple d’en Massó, hem seguit públicament els preceptes dictats pels bruixots de la santeria i hem mirat de donar antibiòtics clandestinament. Potser algú haurem salvat, però globalment no sembla que hagi valgut la pena ni tampoc que hagi estat l’opció moralment més digna.

1 comentari:

  1. Molt afortunada la comparació: d'amagat els administrem una mica de penicilia mentre públicament acatem els dictas d'uns bruixots ignorants i fanàtics.

    ResponElimina