Des d’aquest exili voluntari em segueixo mirant el país i no puc evitar l’esfereïment. Avui les notícies no són gens positives. D’una banda, l’anunci de Rajoy de la seva intenció d’obrir una guerra lingüística a Catalunya, una situació en la que tenim totes les de perdre, es miri com es miri. De l’altra el nomenament de Marçal Sintes com substitut de Josep Ramoneda. Crec que valia la pena no desballestar el CCCB. Podrà agradar més o menys la línia seguida aquests anys però tenia un estil que ha fet de referència més enllà de les nostres fronteres. Jo vaig trobar bé que se n’anés el Ramoneda. Quinze anys d’estada al càrrec és un argument suficient per a la no renovació del seu contracte. Però el perfil buscat, un master d’Esade (com Urdangarin) i periodista (i no pas d’aquests que pensen la independència com una virtut) em sembla que dóna una idea ben clara de la concepció de la cultura i del país que tenen els que ara manen. Certament, un tarannà que no m’ajuda a tenir presa per tornar-hi.
Sintes no és un bon candidat, mirant entorn en trobo de millors. És clar que també n'hi havia de millors a l'època Ramoneda. I és que la política encara passa per damunt de la cultura. Fins que no sigui a la inversa, la cultura anirà malament. També és veritat que la cultura no importa a ningú.
ResponElimina