Les notes del capvesprol acabem amb una valoració de diferents escriptors catalans. Pla manifesta el seu respecte absolut per Espriu. Tot i no fer-li el pes la seva poesia, massa didactitzant i moralista, li reconeix el títol de ser el millor prosista català del segle XX, malgrat que conreà el gènere més aviat poc. Potser influït per això, prenc tornant cap a Valladolid el darrer llibre d’Espriu, el conjunt de proses sobre temes mitològiques anomenat les roques, el mar, el blau. No l’havia llegit des de que feia tercer de carrera. L’inici del llibre em sembla commovedor i encertat quan Espriu diu que ens escriurà amb aquesta llengua que fa cinquanta anys que està aprenent a escriure. No és pot definir millor ni la situació de l’escriptor en llengua catalana, ni la situació de l’escriptor en qualsevol llengua.
Escriure és molt difícil. No obstant això, insistim a fer-ho i a fer-ho bé. Un instint de dir l'indicible de manera entenedora i bella ens empeny, com ens empeny la mateixa vida. Vida i literatura van lligades, s'alimenten l'una a l'altra.
ResponEliminaL'altre dia vam anar a Arenys i vam visitar el cementiri (de Sinera). Just quan vam trobar el discret nínxol de Salvador Espriu es va posar a ploure.
ResponEliminaLa humilitat d'Espriu és exemplar en tots els sentits. Suposo que això també agradava a Pla, que potser no era tan humil, però escrivia com els déus.