dijous, 21 de novembre de 2013

El que queda per llegir

Passo la tarda del diumenge endreçant llibres a les prestatgeries. Alguns portaven dos anys dins de caixes i a Barcelona encara en tinc caixes per desfer. Tornar és un afer complicat. Mentre els vaig posant em ve al cap l’afirmació d’Umberto Eco, recollida per Taleb, de què la part més valuosa d’una biblioteca és sempre la formada pels llibres que encara no ens hem llegit. Malgrat la gens relativa modèstia això em permet pensar que la meva biblioteca reté prou valor. Aquesta és sense dubte la part positiva, la negativa és la proporció entre el que he llegit i el que em queda per llegir d’una banda, i de l’altra, la proporció entre el temps que s’ha escolat i el que, en el millors del casos, em queda. Suposo que per això són els diumenges a la tarda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada