divendres, 16 de novembre del 2012

El tema del tema

I malgrat tot el soroll, em sembla clar que la independència no és el tema i que el tema, l’estat paupèrrim de l’economia, és en el que tots pensen quan parlen d’altres coses, com ara, la independència. És evident per a quasi tothom que allò que ens ven Convergència és ben improbable: la Catalunya independent, vint-i-vuitè o vint-i-novè estat de l’unió europea, l’endemà d’un referèndum. Ara bé, que passaria si la sortida de l’euro es produís perquè en fóssim expulsats o l’euro desaparegués? És evident que s’obriria una situació en la que coses ara improbables serien possibles i en aquest sentit, sembla prudent el rebre un mandat d’una independència que llavors seria més factible. Tanmateix, la situació actual té avantatges també per l’estat espanyol, perquè la sortida de l’euro i el previsible “corralito” posterior significa el fracàs de tota l’acció política realitzada a Espanya des de la segona restauració. La mala llet creixeria i en aquesta situació caldria trobar alguna mena de boc expiatori, per a fer-lo culpable d’un fracàs. És fàcil imaginar qui tindria tots els números.

1 comentari:

  1. Els catalans és clar. Sempre tenim la culpa de tot. Fa temps que els economistes extrangers diuen que Espanya, en general, hauria de sortir de l'euro. Si Catalunya en sortís com a pais independent i a sobre les coses ens anessin bé, ai mare... Ràbia seria poc el que ens tindrien. Enlloc de tanta enveja, si fossin més col.laboradors, ara no estaríem així. Pregunta-ho a tots els catalans i un 80% et dirien el mateix.

    ResponElimina