Presentació

En general, com  deia un escriptor nord-americà de moda no fa gaire, s’escriu massa. Això és un fet. Tanmateix,  crec que les elevades possibilitats de que tot peti tampoc augmentaren per les poques línies que escriuré cada setmana i això potser donarà gust, almenys així m’ho han assegurat,  a algunes bones persones, naturalment amigues, a les quals els va saber greu la desaparició del dietari. Així doncs reprendré una mica la línia del  dietari londinenc. No parlaré, pels motius que ja coneixeu, ni de filosofia ni de cine, i em centraré així a donar notícies d’aquest país nou per mi, de les seves coses i de les seves gents. Com  abans tampoc deixaré de parlar del meu, però vist des de lluny i en general de qualsevol cosa que em vingui de gust aprofitant la llicència que em dóna el fet de viure a la capital banyada pel riu Pisuerga.