Com a conseqüència del que deia ahir, no he tingut gaire ocasió de parlar amb la gent. Potser la conversa més interessant la vaig tenir a l’única sucursal local de Catalunya Caixa, quan vaig anar fa uns dies a demanar un talonari. Un dels empleats, tot afabilitat i simpatia, ens va saludar calorosament mentre ens identificava a mi i a l’Encarna, com Don Javier i Doña Carmen. Un cop desfet l’equívoc va voler començar un altre tema de conversa i poc encertadament va dir-me que “parece que ya se va arreglar lo del castellano en Cataluña”. La meva resposta, “eso depende del punto de vista” no el va, però, animar a continuar per aquest camí. Tot això passava un o dos dies després del pronunciament del TSJC en contra de la immersió lingüística. Jo crec poc a la immersió, però molt menys a la conflictivitat lingüística de Catalunya i per això em va commoure el sincer convenciment del meu interlocutor de que efectivament existeix un problema molt greu. Goebbels era un personatge execrable però tocava d’allò més bé quan deia que qualsevol mentida repetida un milió de vegades arriba a ser una veritat. Malauradament, em sembla que té més raó de la que ell mateix es pensa
Si tens paciència i ganes, i vas anotant episodis com aquest, ben il.lustratiu, al cap de l'any podràs publicar-ne un llibre que reculli malsentesos i despropòsits respecte de la personalitat de Catalunya, de la llengua, etc. És un exercici intel.lectual de primer ordre fer-se'n conscient, al meu entendre.
ResponElimina