dissabte, 5 de maig de 2012

L'herència rebuda


El debat polític quan tenia catorze anys era si havia d’haver reforma o ruptura. Aquest debat ha determinat la meva vida i de la meva generació. No fou mai del tot clar el resultat, potser perquè aquesta mena de coses mai no es veuen bé de prop. Després de tots aquest anys algunes coses semblen clares. Si Jordi Pujol tenia raó l’any 1959 i allò que definia al franquisme era el seu caràcter corrupte fins al moll dels ossos, de manera que la corrupció jo no era vista com a corrupció, sinó com quelcom natural i ordinari, potser llavors el canvi no ha estat tan gran. Si, per prendre una altra qüestió, parlem de la distància entre governadors i governats la continuïtat sembla evident. Els dos mons respectius són igual de paral·lels i de tancats, tot i que òbviament la justificació ja no és una guerra de la que ningú no se’n recorda, de fet, no és molt clar que hi hagi cap mena de justificació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada