Segons informa avui El Pais en un acte públic
el general de divisió al reserva Juan Antonio Chicharro va justificar, més o
menys tampoc fou del tot clar, la necessitat d’una intervenció de l’exèrcit
espanyol a Catalunya en el cas que la ofensiva separatista tirés endavant. Fins
aquí res de gaire nou, perquè el xiuxiueig sobre la conveniència o la
necessitat de mesures d’aquesta mena fa temps que es pot sentir. M’ha cridat
però l’atenció del seu argument (per dir-ho d’alguna manera) central: El patriotismo es un sentimiento y la
constitución no es más que una ley. És difícil pensar una coincidència més
absoluta entre aquesta declaració i l’esperit, fins i tot la lletra, de tot el
que ha repetit incansablement el president Mas des del dia en que es va
embolicar contant manifestants al Passeig de Gràcia. D’una banda la constant
apel·lació al sentiment, ben grata per a qualsevol dels molts fills de Rousseau
però que esdevé perillosa quan oblidem que, a diferència dels raonaments, és
difícil justificar que els meus sentiments són millor que els dels altres. La
segona, el menyspreu a la llei, a textos que no són més que una llei. És
veritat que mirant des del punt de vista de l’absolut, les lleis són poqueta cosa,
però sovint aquesta poqueta cosa és l’única possibilitat d’establir una
frontera entre la civilització i la barbàrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada