La democràcia
requereix unes bases morals forts pel seu funcionament que no es poden
improvisar. Als països on ha funcionat millor hi havia al seu darrera segles
d’educació religiosa (fonamentalment protestant). Aquesta conclusió no és gaire diferent de la
que va treure Tucídides quan examinava l’experiència política de la democràcia
atenenca, un fracàs admirable. Com que a Espanya de protestants no hi ha gaires
( i a Catalunya tampoc) caldria, prou fotuts com estem, que intentéssim superar
la tendència al psicodrama i tots plegats miréssim d’estalviar-nos el major
nombre de “jeremiades” possibles. Entre
la gent que aixeca la veu i fa discursos moralitzants he sentit fa poc el professor de la UB que
justificava una decisió arbitrària en un concurs de titularitat, que barrava el
pas a la candidata millor preparada, dient que el seu curriculum era digne de
la Universitat d’Oxford o de Cambridge, però que la UB era una altra cosa...
També he sentit lamentar-se a la catedràtica que expulsa d’una publicació,
dirigida per ella, un company docent d’una altra universitat que es nega a
votar el seu candidat, cosa que es feu pública. En general, quan es denuncia
l’apropiació privada d’allò públic, la major part dels docents universitaris
faria molt bé en mantenir un discret silenci.
De la corrupció en l'àmbit acadèmic també se n'haurà de parlar, per desgràcia, ja que aquest hauria de ser, com els de les diverses 'esglésies', exemplar. Se n'haurà de parlar, sí, però se'n parlarà? No tinc gaire confiança.
ResponEliminaCertament aquí faria falta una mica més de "protestantisme" per aprendre a fer les coses amb més honestedat. El lema d'aquest pais sembla que sigui "menteix, desconfia i, si pots, roba", i així anem fent...
ResponElimina