Corrupció

La democràcia requereix unes bases morals forts pel seu funcionament que no es poden improvisar. Als països on ha funcionat millor hi havia al seu darrera segles d’educació religiosa (fonamentalment protestant).  Aquesta conclusió no és gaire diferent de la que va treure Tucídides quan examinava l’experiència política de la democràcia atenenca, un fracàs admirable. Com que a Espanya de protestants no hi ha gaires ( i a Catalunya tampoc) caldria, prou fotuts com estem, que intentéssim superar la tendència al psicodrama i tots plegats miréssim d’estalviar-nos el major nombre de “jeremiades” possibles.  Entre la gent que aixeca la veu i fa discursos moralitzants  he sentit fa poc el professor de la UB que justificava una decisió arbitrària en un concurs de titularitat, que barrava el pas a la candidata millor preparada, dient que el seu curriculum era digne de la Universitat d’Oxford o de Cambridge, però que la UB era una altra cosa... També he sentit lamentar-se a la catedràtica que expulsa d’una publicació, dirigida per ella, un company docent d’una altra universitat que es nega a votar el seu candidat, cosa que es feu pública. En general, quan es denuncia l’apropiació privada d’allò públic, la major part dels docents universitaris faria molt bé en mantenir un discret silenci.