Em parlen
d’algunes iniciatives per mirar de mantenir la troncalitat de la història de la
filosofia de segon de batxillerat, cosa que em sembla bé, perquè és el que jo
sé i el que m’agrada. El futur es
difícil de preveure però ara mateix alguns indicis em fan pensar que la reforma
de Wert potser morirà abans de néixer. Ara bé, passi el que passi, el batxillerat està mort (cosa
que no té res a veure amb el fet de què mantinguem durant dos cents anys més
l’actual pla d’estudis). Tal i com ho veig, el batxillerat complia bàsicament dues funcions: una
ideològica, d’altra pragmàtica. La
primera era fer ciutadans cosa que
incloïa també un cert accés a la cultura com realització de les possibilitats
humanes. És clar que la formació de ciutadans no pot ser un propòsit prioritari
per un poder que no ens tracta com ciutadans. L’absoluta desconnexió entre l’art,
la literatura i la vida i les expectatives dels alumnes és d’altra banda
gairebé absoluta. Allò esotèric i elitista no és l’aprenentatge del llatí, molt
disminuït, sinó coses tan planeres com la lectura dels diaris, resumida en
tècniques abstractes per esbrinar coses òbvies que de totes maneres no faran
cap servei a gent que no té la més
mínima intenció de llegir-se mai un diari. L’altre finalitat era la de formar
els treballadors de coll blanc, el gruix de la classe mitjana. El problema és
que la classe mitjana està passant avall, entre d’altres raons perquè d’aquesta
mena de treballadors ja no en calen. Aquesta mena de distinció la donaria a
hores d’ara la universitat i amb prou feines i en tot cas implica una inversió
de part de l’estat, les famílies i el mateix alumne desmesurada pel resultat
que es pot obtenir. Buidat de sentit, aïllat de perspectives professionals i
amb l’ascensor social espatllat la funció real del batxillerat per una bona
part de l’alumnat consisteix essencialment en disfressar el paorós problema de
l’atur juvenil.
Finalment s'ha posat en evidència allò que molts ja deien, no sé si en broma o seriosament: la cultura no serveix per a res. A la meva època, encara es deia referit a les dones, la qual cosa era una magnífica manera de tenir-les sota control. Ara s'ha generalitzat.
ResponEliminaI no obstant això, alguns beneits encara persistim perquè, vés per on, necessitem fer-nos persones.