Per definir-me de
manera clara i catalana a mi la independència d’Espanya ja m’està bé, el meu
problema és que no tinc cap mena d’il·lusió ni confiança en una Catalunya
independent. Veure a la televisió el Rajoy, la Soraya o la Cospedal és un
testimoni fefaent de la mediocritat d’Espanya.
Allò esfereïdor no és tanta la seva mediocritat i la seva limitació,
sinó la manca de consciència que semblen tenir d’aquesta limitació. Al capdavall,
sembla que tots són grans triomfadors a les oposicions i aquest es l’ideal
intel·lectual espanyol, memoritzar coses que no entens del tot i que tampoc, per tant, et pots
qüestionar mai. Els catalans som diferents. No creiem a les oposicions, cosa potser
encertada, ni en general a la meritocràcia. El nostre sistema és el més
tradicional i conservador: identificar la virtut amb el llinatge. Allò decisiu
és ser fill de .., nebot de .. o com a mínim conegut... Un sistema que ni amb la
més bona voluntat podem considerar una millora de l’anterior ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada