I Malgrat que per a una part del país sigui tan clar, jo, a la
meva limitació, no entenc això del dret a decidir. Decidir depèn d’una
capacitat. Si no és té no és pot decidir i si és té, la decisió és inevitable.
En tots cas els problemes relacionats amb el dret venen després d’haver pres la
decisió. Parlar-ne abans del dret és simplement fer metafísica com en feia
l’ase ( o potser el ruc) de Buridà. La Metafísica en si mateixa tampoc és dolenta.
La bona és la que hauria de servir per orientar l’acció, la dolenta és la que
substitueix l’acció. Decidir, indiscutiblement, és una acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada