Vaga general

Avui és vaga general i jo no vaig a treballar. Faig la vaga bàsicament per tres raons i cap hi és a les crides a la vaga. No vull que la meva assistència al treball pugui ser interpretada de cap manera com un acte de conformitat amb la situació que estem vivint. La segona raó és estètica: anar a treballar significa quedar-me sol al centre, els alumnes no vindran, amb els companys del PP, cosa que no em ve gens de gust. La tercera, econòmica, és que encara em queden alguns estalvis de Londres i fan que me la pugui permetre sense haver de fer gaire números. Confiança a la seva eficàcia no en tinc cap. És molt clar que en una situació excepcional com la que estem vivint ni les vagues ni les propostes convencionals serveixen ja de gaire i es donen per descomptades. Les respostes haurien de ser d’una altra mena i fins aquí podeu llegir per tres raons: no tinc una formulació del tot clar del que cal dir i fer, estic massa vell i aburgesat per ser sincer i conseqüent entorn del que cal dir i fer i no tinc ganes de que ningú vegi indicis delictius en els meus escrits.