Llegeixo a un article que cal votar Mas perquè el president aporta allò que li falta a Catalunya: un bri de calvinisme. Com que ara estic amb Hume i tinc una idea viva de la Kirk i de que és el calvinisme em quedo garratibat i un xic sorprès perquè jo a Catalunya sempre l’havia fet al Mediterrani. Potser estic fluix de Geografia. Recordant moltes converses passades, però,no es pot negar que molts catalans voldrien ser alguna cosa així com calvinistes. Tot i que fer-se calvinista no exigeix cap operació complicada ni està determinat per cap codi genètic difícil de trobar. Només cal convertir-se. Ara bé, com deia Rossinyol, molt català i poc calvinista, amb mi que no comptin.
Hola Jordi,
ResponEliminaNo sé a quin article et refereixes, però em puc imaginar l'autor. Un divulgador de la peregrina idea segons la qual Catalunya seria (és?) una illa calvinista en un entorn catòlic. Una cantarella, aquesta, que respon, segons el meu criteri, a dues motivacions:
1) Una obsessió malaltissa per trobar la "diferència".
2) Una ingorància supina sobre què és el calvinisme. Resultat, d'altra banda, d'una pèssima digestió d'apressades lectures de Max Weber.
Salutacions!
Les campanyes electorals sempre fan pudor. La del PP i el PSC eren completament ridícules. Bé, totes ho són, ni Obama amb el seu "carisma", gran capacitat oratòria i intel.ligència se'n salva. És el que té la maleïda política, sofismes i més sofismes.
ResponElimina