Al seu espai d’El Mundo avui Arcadi Espada afirma que un parlament amb set grups parlamentaris diferents, no pot ser el d’un país seriós. Els que ho són tenen prou amb dos partits. La veritat es que jo ara visc a un racó del món quasi perfectament bipartidista i tampoc són un paradigma de seriositat, però no estic del tot en desacord amb la idea d’Espada. Penso, però, que oblida un detall essencial. Si, com m’imagino, allò que té al cap són els Estats Units de Nordamerica la diferència és palesa. Els dos partits americans són diversos en ells mateixos i plurals ideològicament. En tenen president del país però no pas liders. A a casa nostra la fixació en el mite del líder carismàtics i la manca de democràcia interna els tendeix a convertir en moviments d’adhesió incondicional. El que està passant ara amb Convergència il·lustra prou bé la qüestió. Sembla raonable pensar que Mas no hauria d’optar a la reelecció. L’error de càlcul ha estat molt greu i com deia Tarradellas en política es pot de fer tot menys el ridícul. Mas no és un polític novell. Aquesta ha estat la seva quarta campanya electoral com a líder de Convergència, si després de tots aquests anys no se’n sap el país, no s’ho sabrà mai. Ara bé, més clara que la dimissió de Mas és que el govern (si aquest parlament serveix per triar un govern) ha de ser de Convergència. Hi hauria alguna alternativa possible dins del partit per substituir Mas? Potser sí, però si hi és, està ben amagada
L'Arcadi Espada és un personatge que a vegades té tendència a l'opinió d'un retardat (en aquest cas, el retardat seria l'insultat).
ResponEliminaEl bipartidisme no és símbol de civilització, tu mateix ho has dit en el comentari anterior, no és bo parlar només amb gent que pensa com tu, i dues opcions sempre són poques. També és símbol de caciquisme, que és el que han estat practicant partits com PP, PSOE i evidentment també Convergència i Unió.
Et passo un link dels de Cafeambllet que crec que t'agradarà: http://dandax.wordpress.com/2012/11/27/senyor-artur-mas-tinc-molt-males-noticies-per-voste-cafeambllet/#comments.
Crec que el tema del carisma tapoc és senyal de res en aquest pais... Si ens hem de fixar en "líders" carismàtics com Aznar, cagada l'hemus. I si hem de mirar tipus com Pujol, potser sí que tenia carisma, però es va baixar molt els calçotets per caure bé a tothom i també va ser un corrupte exemplar.
Tens raó, no sé com Mas no va veure que la gent el castigaria per ser un polític de dretes i practicar el retalladisme a tort i a dret. Però hi ha una cosa que la va fer molt bé, que va ser convocar aquestes eleccions. Si va ser prou cec com per no veure que perdria escanys m'és igual, la seva "cagada" ha estat el millor que podia haver fet. Segur que ni l'Aznarín, ni el Felipín anteriorment, ni cap altre d'aquesta colla ho haguessin fet. Deuen ser massa "listillos".
Aprofito el fòrum obert. En efecte, Cristina: Mas va voler saber, i ho va repetir a tort i a dret abans i durant la campanya, quin país tenia darrera. Ara ja ho sap, ell i tothom. Per tant, les eleccions eren necessàries.
ResponEliminaQuant a les retallades també són necessàries, les faci qui sigui, ja que al final les acabarà fent Europa. Si es creu que el que s'ha gastat fins ara es pot continuar gastant, doncs endavant. Però el deute contret ens obligarà tornar-lo. No surten els números sense retallar, són faves comptades.
Una possibilitat de retallar menys aquí és comptar amb més justícia distribuitiva amb els recursos que generem. Resulta ja molt pesat, però s'ha de dir una altra vegada que el que ens arriba de 'Madrid' ens ve retallat, tot i l'evidència...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi comparem el resultat de les eleccions del diumenge amb les anteriors, és molt difícil parlar de sorpreses (amb totes les anteriors no només les autonòmiques). No oblideu que les majories de Convergència sempre venen acompanyades de l’abstenció. No és impossible una majoria independentista algun dia a Catalunya però es molt difícil que molta gent canviï d’opinió sobtadament. D’altra banda, aquest és un judici personal però fa temps que ho dic i crec que els resultats del diumenge ho confirmen, la pujada del catalanisme radical implica quasi necessàriament la pujada de l’espanyolisme radical. No són coherents els resultats si fem la lectura del 11-S feta per La Vanguardia i TV3 però no hi van haver milió i mig de persones al carrer Barcelona. El grup Contrastant (http://www.contrastant.net) ho va mostrar molt clarament fa uns anys. Si comptem tres persones per metre quadrat i les multipliquem per la superfície del passeig de gràcia (no comptem el mobiliari urbà) i els carrers propers no arriben a tres-centes mil persones. Vist de fora la manipulació és clara. Allò que em sorprèn i gairebé aclapara és que, aquest cop, els manipuladors s’han cregut la seva manipulació.
ResponEliminaJo a Mas no el votaria mai, perquè jo no voto la dreta per principis.
ResponEliminaLes retallades NO, NO i NO són necessàries als serveis socials, les retallades s'han de fer per una altra banda, i crec que no cal que comenci a enumerar. El que Mas, Rajoy i l'Europa de la Merkel (PP europeu, és a dir, DRETA) diuen que és crisi en realitat és un timo. Com es poden defensar les retallades socials???
El tema de si era 1,5 milions de persones manifestant-se o només 2000 no és transcendental. M'és igual el que diguin a Espanya, Jordi si estessis a Catalunya el qe diuen Ciutandans i el PP és d'un trist i impresentable espectacular.