El debat polític quan tenia catorze anys era si havia d’haver reforma o
ruptura. Aquest debat ha determinat la meva vida i de la meva generació. No fou
mai del tot clar el resultat, potser perquè aquesta mena de coses mai no es
veuen bé de prop. Després de tots aquest anys algunes coses semblen clares. Si
Jordi Pujol tenia raó l’any 1959 i allò que definia al franquisme era el seu
caràcter corrupte fins al moll dels ossos, de manera que la corrupció jo no era
vista com a corrupció, sinó com quelcom natural i ordinari, potser llavors el
canvi no ha estat tan gran. Si, per prendre una altra qüestió, parlem de la
distància entre governadors i governats la continuïtat sembla evident. Els dos
mons respectius són igual de paral·lels i de tancats, tot i que òbviament la
justificació ja no és una guerra de la que ningú no se’n recorda, de fet, no és
molt clar que hi hagi cap mena de justificació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada