No he vist
el video de Javier Krahe. No em resulta especialment seductora la seva
temàtica. De fet, havia oblidat fa molt temps l’existència de Krahe. Em cridà l’atenció,
però, que fos filmat l’any 1978. Fa més de trenta anys! Inevitable fer una
comparació entre aquell moment i l’actual. Personalment, la sensació és d’enyor
per una sensació de llibertat paradoxal, perquè objectivament el marc legal
actual és necessàriament més flexible que el del 1978, bàsicament franquista.
Les lleis, però, no ho són tot. Sobretot, però la diferència és l’absència
llavors dels sentiment predominant en el nostre temps: la por, fonament a hores
d’ara de qualsevol discurs públic i de l’explicació del comportament, gairebé,
universal. (no és retòric en absolut però aquest gairebé)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada