Petites reflexions d'un dia de vaga

Avui és dia de vaga. Es tornaran  a repetir els tòpics de sempre. Crec que la vaga és justa, però hi ha coses que m’emprenyen molt i em fan permanent l’esta d’ànim que dugué al president de la primera república espanyola a deixar el càrrec amb un definitiu : “estic fins als collons de tots nosaltres” (dit així, en la llengua de Verdaguer i Pitarra).  Un dels tòpics es la defensa de la pública com defensa de la igualtat d’oportunitats, cosa que no  ha existit ni existirà mai. De fet, pensant als últims anys, una funció essencial de les institucions educatives ha estat la d’emmascarar aquesta desigualtat i en el fons de justificar-la.  Només cal assabentar-se del darrer informe d’UNICEF per tenir clar que quan intervé l’escola en molts casos pot ser ja massa tard. Aquí a més no tinc el suport de la Generalitat i com deien al temps de la guerra civil, “la generalitat vetlla per nosaltres”. Així, complint aquesta funció he llegit l’anunci de la introducció de l’assignatura d’emprenedoria, la qual és evidentment indispensable pel futur que ens espera. Recordem, per acabar de tenir-ho clar, que el país amb més emprenedors no és els EEUU, ni tampoc Japó, ni Australia. Aquest honor correspon a la República de Malawi.